La palmera de l'oracle

 

En l'antiga Grècia un oracle era la resposta feta en món de la divinitat al qui anava a consultar-la al seu temple; el mateix temple o lloc on es donava la resposta; la mateixa divinitat o el seu intermediari per a donar-la.

In memorian José María López

 

L'Alcora dimecres vint-i-u de gener 2025

Ha faltat José María López Caro, si este fora un titular en un periòdic els lectors es preguntarien qui és este José María ací en un poble de quasi onze mil habitants no era tampoc gaire conegut, però un bon grup de veïns sí que el coneixien i sabien de la seua vida, no sé sí que el poden considerar un gran home i tal vegada la seua trajectòria vital és comuna a molts dels espanyols de la seua edat, però tan ell com la seua esposa Rafaela representen a la gent lluitadora que del res van aconseguir una vida millor que llegar a la seua descendència.

L'arena d'escurar.

 

Hui dinant amb les meues netes, no sé com ni de quina manera hem parlat de la pedra d'arena, a mi m'ha vingut al cap quan l'arena es gastava per escurar, a elles els ha sorprés la tal cosa, els he explicat que abans, els detergents no es coneixien i la gent emprava el que bonament podia per mantindre nets els estris i roves que usaven. L'arena s'utilitzava per escurar perols, paelles, cassets, cassoles i tots els atifells de cuina, sobretot els que estaven en contacte directe amb el foc. Per aquell temps el combustible de més ús per a cuinar era la llenya i en algunes cases la serradura, però ambdós tenien la dificultat de què mascaraven forta bé. Amb l'arena rascaven el cul mascarat dels atifells per mantindre'ls nets. No tota l'arena valia, recorde que al camí del mas de Marco, en algun lloc que jo no conec hi havia una mina amb una arena molt fina que a part de ser molt eficaç per netejar no ratllava el cul dels estris.

La garrofera on es parava

 

La garrofera

En una caminada pel terme he passat per una finca abandonada, com estan quasi totes en  l’Alcora, el terreny  està format per una foia amb quatre bancals escalonats al clot, a més d’uns altres de menor extensió als panys  laterals. Res excepcional, al cap i a la fi aquesta forma de finques són bastant habituals en les llomes i clotades què formen les valls interiors de la comarca. Malgrat la poca originalitat del lloc, tan prompte com  el vaig visualitzar, em va portar a recordar com era abans, quant a la meua adolescència vaig trepitjar aquell indret acompanyat del meu pare, que treballava la finca. El record es va fixar de sovint en la garrofera, aquella garrofera al marge de la clotada.

Eldia de Sant Joan.

 

El dia de Sant Joan.

Lo dia de Sant Joan

n’s dia de festa grossa

les nines del Pirineu

posam un ram á la porta

./...

(Canigó, Jacint Verdaguer)

Tal vegada, la celebració de l’arribada de l’estiu, amb una festa als voltants del dia en el qual es produeix el solstici a l’hemisferi nord, siga una de les costums més arrelades arreu del món. Així les celebracions van des d’un Festival Indígena del Solstici d’Estiu al Canadà, del Solstici Secret a Islàndia, Nits Blanques a Rússia, Midsommar als Països Escandinaus, Jami a Letònia i moltes més als països nòrdics. Totes aquestes celebracions s’inclouen en una més general anomenada “Sol de Mitjanit”. Inclòs a l’hemisferi sud se celebren en alguns llocs festes del solstici d’estiu, encara que com és evident, allí tenen un sentit diferent, més lligat al triomf de la llum, tant com al nord ho són les celebrades els dies pròxims al vint-i-cinc de desembre.

Eles cognoms a l'Alcora 1537-1911

 

Els cognoms a l'Alcora 1537-1911.

La digitació i posada en Internet dels registres sacramentals de les parròquies de la diòcesi de Segorbe-Castelló a posat l’abast de tothom la possibilitat d’indagar sobre els nostres avantpassats, en aquest escrit tan sols pretenc fer un estudi general sobre la quantitat i freqüència dels cognoms a l’Alcora.

Per a fer aquest estudi m’he ajudat de les dades de l’arxiu digitalitzat de batejos, en el qual figuren 42.336 batejos registrats des de l’any 1537 fins a l’any 1911.

La finca del tio Toni.

Quan anàvem a conrear la finca de les Foies, a migdia, només seure baix la garrofera del cantell, el vèiem vindre a dinar i fer la xarrada amb nosaltres, era un home major, més aviat diria que vell, m’agradava escoltar-ho. Com tots els vells la seua conversa tractava d’un temps passat, quan era jove, i de les penalitats que va haver-hi de passar i dels èxits aconseguits, La nostra finca afrontava amb la d’ell per la part d’avall de la clotada. A mi sempre em va cridar l’atenció, l’estima que se li notava per la seua finca. Un dia, no recorde quina conversa portàvem, que li va donar peu a contar-nos la història de la finca, va començar dient:

L'àbum digital

 L’àlbum digital

Sainet en un acte

Vicente Sancho Grangel

El Dr, Santos (un relat entre els records i la fantasia)

El Dr Santos 

De vegades en els meus pensaments ens creue la realitat viscuda amb històries llegides en qualsevol novel·la de la qual aleshores no recorde el títol, la història que relata-re, és una d’aquestes.

UNA PROPOSTA DE FUTUR

Una proposta de futur.

Els primers dies de confinament per la pandèmia de COVI 19, van haver-li algunes iniciatives en les xarxes informàtiques que convidaven a indicar els llibres que cadascun creia que s’adequaven més a la situació, em vaig triar dos que crec què podien aportar alguna cosa positiva, aquest van ser «La pesta» d’Albert Camus i «Lo pequeño es hermoso» de E. F. Schumacher (pose el titul en castellà, desconec si hi ha traducció al valencià), del primer està de sobte fer cap comentari, ja que es molt conegut i res aporte l’objectiu d’aquest escrit.

Recreació Medieval

Catorze de novembre 2018

Hui s'han encontrat uns restes d'un infant a les obres de remodelació de la plaça d'Espanya, no són els primers que s’encontren, fa uns dies en trobaren uns corresponents a un adult, sols eren les extremitats inferiors. Com aquests escrits no pretenen cap mena de rigor històric. Fantasiejaré sobre una possible explicació del fet.

La desamortització dels cens del clegat secular a l'Alcora 1856

       

miércoles, 19 de septiembre de 2018
La desamortització dels censos del clergat secular a l'Alcora 1856

La Desamortització Espanyola va ser un procés amb el qual l'estat espanyol es va alienar els béns que es consideraven en mans mortes, a fi de subhastar-los i posar-los a l'abast de tothom. Malgrat que els béns podien procedir de diverses institucions, a la fi foren els béns de l'església i les altres institucions lligades a ella, els que majoritàriament entraren en el procés, junt en menor mesura als del comú i propis dels pobles. La raó principal va ser el fet d'alleugerar el deute de l'estat, que després de les guerres junt amb França de finals de XVII i primers del XIX, la del francés en 1808 i més avant les carlines, deixaren la hisenda publica més eixuta que una moixama, malgrat que la justificació era que els béns estaven improductius i vinculats pel que, havia que posar-los al mercat, perquè els nous propietaris els posaren en producció, enriquint al conjunt de la nació?

História de los Regadíos en l'Alcora 4/1

La obra de revestimiento del canal principal y del resto de la red de acequias de la huerta, así como la construcción del pantano, marcan la actividad del Sindicato de Riegos en los años posteriores a la Guerra Civil.

História de los Regadíos en l'Alcora 4

Mi trabajo sobre los regadíos de l'Alcora, se completa en el capitulo cuatro, publicado en mi blog temático "História del regadío en 'Alcora" al que se puede acceder en el siguiente enlace:
http://sanchograngel.blogspot.com/

História de los Regadíos en l'Alcora 3

El día 19 de Marzo de 1,907 se reunió en el salón del Patronato¹, previa convocatoria la Comunidad de Regantes de la Huerta Mayor de la Villa de l’Alcora. Se leyó por el presidente accidental de la misma la R.O. de 7 de Febrero de 1907 por el que se aprueban la Ordenanzas de la Comunidad, por aclamación es nombrado presidente D. Wenceslao Balaguer y Queral² Cura Párroco de esta. Eligiendo a los síndicos que formaría el primer Sindicato.

Historia de los Regadíos en l’Alcora 2.

De la edad Moderna hasta la constitución de la Comunidad de Regantes de la Huerta Mayor (05-02-1907.)

A principio de la edad Moderna (finales del siglo XV) la población de l’Alcora incluido Costur tenia alrededor de unos 1.000 habitantes, la seguridad del regadío debió de aumentar considerablemente con la construcción del pantano a finales del siglo XVII,  con lo que, unido a la capacidad de las infraestructuras de regadío heredadas de los árabes, cubrirían holgadamente  los niveles requeridos para la subsistencia de la población.

Historia de los Regadíos en l’Alcora. 1

De los orígenes hasta la edad Moderna.

El agua ha sido desde siempre un elemento fundamental en la vida de las poblaciones mediterráneas, su escasez, la irregularidad de las lluvias, junto a una tierra veraz y un clima propicio para cultivar una gran variedad de vegetales ha hecho que los pueblos que han habitado estas tierras hayan agudizado su ingenio para aprovechar al máximo el tan escaso recurso.

Reseña en la Gaceta de Madrid sobre la acción de Alcora de 14-06-1874

En mi escrito sobre la III Guerra Carlista, hice referencia a la llamada acción de Alcora, de 14 de Junio de 1874. En una búsqueda en la Gaceta de Madrid, he encontrado en el numero de 17 de Junio de 1784 (tres días después del suceso) una amplia reseña. De la extensión y minuciosidad de la misma podemos deducir la importancia de la acción en el desarrollo  de la guerra. Para mas detalles consultar el escrito citado.

Records de Setmana Santa.

Records d'una Setmana Santa i Pasqua als finals del anys de cinquanta del segle passat a l’Alcora.

Diumenge de Rams.

La benedicció de Rams es feia en la plaça l’església, es portaven palmes verdes i llorer. De olivera mot poqueta, n'estava de moda. Les palmes blanques tan sol les portaven els membre del ajuntament, sent l'admiració de tots els xiquets que mai les havien vist. La proceso es feia per la volta de la vila. Carrer Venerable, Plaça de la Sang, carrer Teixidors, Caldo, Agua, Plaça la Sang, carrer Major, placeta del Pati, carrer dels Moros i plaça de l'Església.

Contribución Industrial en l’Alcora, 1903

El tipo de comercio e industria de un pueblo en una época dada, son un reflejo de sus demandas y producciones y por ende de su vida cotidiana. Estos eran los comercios en l’Alcora según una relación de los contribuyente por Contribución Industrial en 1903.