Un pleito en el siglo XIX

En la Gaceta de Madrid 24 de Julio de 1872, aparece publicada una sentencia del Tribual Supremo sobre un pleito entre el Ayuntamiento de Alcora y D, Matías Martínez Escrig, el tema del litigio así como la cantidad de datos que aporta, hacen de la misma un documento muy interesante para el estudio de la historia de nuestra villa.

La finca del tio Toni.

Quan anàvem a conrear la finca de les Foies, a migdia, només seure baix la garrofera del cantell, el vèiem vindre a dinar i fer la xarrada amb nosaltres, era un home major, més aviat diria que vell, m’agradava escoltar-ho. Com tots els vells la seua conversa tractava d’un temps passat, quan era jove, i de les penalitats que va haver-hi de passar i dels èxits aconseguits, La nostra finca afrontava amb la d’ell per la part d’avall de la clotada. A mi sempre em va cridar l’atenció, l’estima que se li notava per la seua finca. Un dia, no recorde quina conversa portàvem, que li va donar peu a contar-nos la història de la finca, va començar dient:

 

L’àlbum digital.

Joguet còmic - sentimental
en un acte.

Vicente Sancho Grangel

L’àlbum digital.

El Dr, Santos (un relat entre els records i la fantasia)

El Dr Santos 

De vegades en els meus pensaments ens creue la realitat viscuda amb històries llegides en qualsevol novel·la de la qual aleshores no recorde el títol, la història que relata-re, és una d’aquestes.

UNA PROPOSTA DE FUTUR

Una proposta de futur.

Els primers dies de confinament per la pandèmia de COVI 19, van haver-li algunes iniciatives en les xarxes informàtiques que convidaven a indicar els llibres que cadascun creia que s’adequaven més a la situació, em vaig triar dos que crec què podien aportar alguna cosa positiva, aquest van ser «La pesta» d’Albert Camus i «Lo pequeño es hermoso» de E. F. Schumacher (pose el titul en castellà, desconec si hi ha traducció al valencià), del primer està de sobte fer cap comentari, ja que es molt conegut i res aporte l’objectiu d’aquest escrit.

Recreació Medieval

Catorze de novembre 2018

Hui s'han encontrat uns restes d'un infant a les obres de remodelació de la plaça d'Espanya, no són els primers que s’encontren, fa uns dies en trobaren uns corresponents a un adult, sols eren les extremitats inferiors. Com aquests escrits no pretenen cap mena de rigor històric. Fantasiejaré sobre una possible explicació del fet.

La desamortització dels cens del clegat secular a l'Alcora 1856

       

miércoles, 19 de septiembre de 2018
La desamortització dels censos del clergat secular a l'Alcora 1856

La Desamortització Espanyola va ser un procés amb el qual l'estat espanyol es va alienar els béns que es consideraven en mans mortes, a fi de subhastar-los i posar-los a l'abast de tothom. Malgrat que els béns podien procedir de diverses institucions, a la fi foren els béns de l'església i les altres institucions lligades a ella, els que majoritàriament entraren en el procés, junt en menor mesura als del comú i propis dels pobles. La raó principal va ser el fet d'alleugerar el deute de l'estat, que després de les guerres junt amb França de finals de XVII i primers del XIX, la del francés en 1808 i més avant les carlines, deixaren la hisenda publica més eixuta que una moixama, malgrat que la justificació era que els béns estaven improductius i vinculats pel que, havia que posar-los al mercat, perquè els nous propietaris els posaren en producció, enriquint al conjunt de la nació?

História de los Regadíos en l'Alcora 4/1

La obra de revestimiento del canal principal y del resto de la red de acequias de la huerta, así como la construcción del pantano, marcan la actividad del Sindicato de Riegos en los años posteriores a la Guerra Civil.

História de los Regadíos en l'Alcora 4

Mi trabajo sobre los regadíos de l'Alcora, se completa en el capitulo cuatro, publicado en mi blog temático "História del regadío en 'Alcora" al que se puede acceder en el siguiente enlace:
http://sanchograngel.blogspot.com/

História de los Regadíos en l'Alcora 3

El día 19 de Marzo de 1,907 se reunió en el salón del Patronato¹, previa convocatoria la Comunidad de Regantes de la Huerta Mayor de la Villa de l’Alcora. Se leyó por el presidente accidental de la misma la R.O. de 7 de Febrero de 1907 por el que se aprueban la Ordenanzas de la Comunidad, por aclamación es nombrado presidente D. Wenceslao Balaguer y Queral² Cura Párroco de esta. Eligiendo a los síndicos que formaría el primer Sindicato.