L'arena d'escurar.

 

Hui dinant amb les meues netes, no sé com ni de quina manera hem parlat de la pedra d'arena, a mi m'ha vingut al cap quan l'arena es gastava per escurar, a elles els ha sorprés la tal cosa, els he explicat que abans, els detergents no es coneixien i la gent emprava el que bonament podia per mantindre nets els estris i roves que usaven. L'arena s'utilitzava per escurar perols, paelles, cassets, cassoles i tots els atifells de cuina, sobretot els que estaven en contacte directe amb el foc. Per aquell temps el combustible de més ús per a cuinar era la llenya i en algunes cases la serradura, però ambdós tenien la dificultat de què mascaraven forta bé. Amb l'arena rascaven el cul mascarat dels atifells per mantindre'ls nets. No tota l'arena valia, recorde que al camí del mas de Marco, en algun lloc que jo no conec hi havia una mina amb una arena molt fina que a part de ser molt eficaç per netejar no ratllava el cul dels estris.

La garrofera on es parava

 

La garrofera

En una caminada pel terme he passat per una finca abandonada, com estan quasi totes en  l’Alcora, el terreny  està format per una foia amb quatre bancals escalonats al clot, a més d’uns altres de menor extensió als panys  laterals. Res excepcional, al cap i a la fi aquesta forma de finques són bastant habituals en les llomes i clotades què formen les valls interiors de la comarca. Malgrat la poca originalitat del lloc, tan prompte com  el vaig visualitzar, em va portar a recordar com era abans, quant a la meua adolescència vaig trepitjar aquell indret acompanyat del meu pare, que treballava la finca. El record es va fixar de sovint en la garrofera, aquella garrofera al marge de la clotada.

Eldia de Sant Joan.

 

El dia de Sant Joan.

Lo dia de Sant Joan

n’s dia de festa grossa

les nines del Pirineu

posam un ram á la porta

./...

(Canigó, Jacint Verdaguer)

Tal vegada, la celebració de l’arribada de l’estiu, amb una festa als voltants del dia en el qual es produeix el solstici a l’hemisferi nord, siga una de les costums més arrelades arreu del món. Així les celebracions van des d’un Festival Indígena del Solstici d’Estiu al Canadà, del Solstici Secret a Islàndia, Nits Blanques a Rússia, Midsommar als Països Escandinaus, Jami a Letònia i moltes més als països nòrdics. Totes aquestes celebracions s’inclouen en una més general anomenada “Sol de Mitjanit”. Inclòs a l’hemisferi sud se celebren en alguns llocs festes del solstici d’estiu, encara que com és evident, allí tenen un sentit diferent, més lligat al triomf de la llum, tant com al nord ho són les celebrades els dies pròxims al vint-i-cinc de desembre.

Eles cognoms a l'Alcora 1537-1911

 

Els cognoms a l'Alcora 1537-1911.

La digitació i posada en Internet dels registres sacramentals de les parròquies de la diòcesi de Segorbe-Castelló a posat l’abast de tothom la possibilitat d’indagar sobre els nostres avantpassats, en aquest escrit tan sols pretenc fer un estudi general sobre la quantitat i freqüència dels cognoms a l’Alcora.

Per a fer aquest estudi m’he ajudat de les dades de l’arxiu digitalitzat de batejos, en el qual figuren 42.336 batejos registrats des de l’any 1537 fins a l’any 1911.