La palmera de l'oracle

 

En l'antiga Grècia un oracle era la resposta feta en món de la divinitat al qui anava a consultar-la al seu temple; el mateix temple o lloc on es donava la resposta; la mateixa divinitat o el seu intermediari per a donar-la.

Bé, ja aclarida la definició passa-re a explicar el títol d'este escrit. Al principi del carrer de Sant Francesc enfront de l'Ajuntament hi ha una plaça, i a l'extrem nord d'esta es troba una palmera espectacular amb un munt de braços, una preciositat d'arbre. En este lloc parava unes taules la pastisseria “El Forn”, el que convidava a seure a les cadires sempre impol·lutes i prendre algun piscolabis observant el traginar dels vianants que accedeixen a l'Ajuntament o passaven eventualment per allí. Tots els dies des de fa un parell d'anys, de bon matí dos persones prou conegudes del poble s'asseien cada matí al voltant d'una taula, estes persones bons polemistes i ben assabentats del que passe pel món, s'asseien a cada una part de taula i bé per casualitat o fet a compte, la part de la taula coincidia amb la tendència política de cadascun, sembre aconseguien reunir a un nodrit grup amb el qual conversaven donant les seues opinions sobretot el que ha passat, el que passa i el pot passar. Sí, dos veritables oracles. Així exposant les seues opinions a tots els que s'acostaven passaven els matins, em consta que les discussions de vegades pujaven de to, però mai s'aplegava a trencar el vincle d'amistat que des de sempre havien tingut. La palmera semblava un lloc d'encontre on es podia escoltar l'opinió dels dos, un esbiaixat a la dreta i altre a la esquerra, cadascun podia triar en qui es quedava. La palmera era com un temple grec on es responien els oracles.

El 31 de desembre de 2025 la pastisseria va plegar, i uns dies el lloc va estar buit es van retirar les taules i les cadires i va concloure el lloc de trobament, als dos oracles els vaig veure asseguts a altres terrasses de cafeteries, sorprenentment cadascun sol, a la terrassa de la palmera un bar proper ha posat taules i cadires i sembla que l'activitat es reprenga, estos dies he vist que un dels dos personatges ha pres plaça al seu lloc habitual, però l'altre no acudeix, un dia va anar i es va asseure a una altra taula i allí va passar el matí sol, sembla que s'havien barallat. Supose que com tot arreu la discussió política deguera pujar de to fi als insults i que els dos oracles ja no podien enraonar junts, una veritable desgràcia, que s'estén per tots els àmbits. Sense parlar i acordar a poc poden arribar.

Estos últims dies la palmera ha tornat a estar concorreguda, vaig d'ella es reunissen un grapat de persones i les converses semblen animades, la repassada a tos els assumptes d'actualitat està garantida, però molt escorada en una sola direcció. En algun altre lloc es deu reunir un altre grup escorar cap a l'altre costat.