UNA PROPOSTA DE FUTUR

Una proposta de futur.

Els primers dies de confinament per la pandèmia de COVI 19, van haver-li algunes iniciatives en les xarxes informàtiques que convidaven a indicar els llibres que cadascun creia que s’adequaven més a la situació, em vaig triar dos que crec què podien aportar alguna cosa positiva, aquest van ser «La pesta» d’Albert Camus i «Lo pequeño es hermoso» de E. F. Schumacher (pose el titul en castellà, desconec si hi ha traducció al valencià), del primer està de sobte fer cap comentari, ja que es molt conegut i res aporte l’objectiu d’aquest escrit.

«Lo pequenño es hemoso» va caure a les meues mans de forma fortuïta, el llibre es va publicar en angles en 1974, el 1983 l’editorial Orbis va publicar una col·lecció de llibres d’economia i allí entre obres de Smith, Schumpeter, Galbraith, Fridman i altres que bé, pogueren decantares més cap al socialisme o el liberalisme, però sense qüestionar el model de creixement imperant en aquella època, model que segueix estàn vigent, es va publicar la nomenada obra de Shumacher, en ella enfront del desenvolupament sense fi que nos hauria de portar a un benestar mai conegut, planteja que tan sols un creixement que no violente la natura i a escala del esser humà, pot portar al benestar global, indicant que un futur sostenible demana tornar al xicotet. Enfront de la megalòpolis, l’aldea.

Un gran nombre d’economistes preveuen que les mesures que s’han pres per la contenció de la pandèmia ens portaran a una profunda recessió econòmica, mols sostenen que tan sols ha sigut anticipada, però que ja era eminent. Tot ens fa pensar que caldrà aprofitar tots els recursos al nostre abast, optimitzant-los, utilitzant tots els mitjos que la tecnologia ens proporciona, i repensant la nostra interrelació amb el medi ambient.

Per una altra part és previsible que el nivell d’ocupació d’abans la pandèmia no es torne a assolir, Yuval Noah Harari, ja abans de la pandèmia en el seu llibre «21 lliçons per al segle XXI», referent a l’ocupació, diu què, en un futur immediat la precarietat serà la norma, els canvis de treball habituals, i que entre treball i treball, encara que es garanteixen els ingressos, el més important serà mantindre la salut psíquica dels afectats, sotmesos a un fort estres, pel que serà important buscar alternatives ocupacionals encara que no siguen econòmicament rendibles.

És segur que en el nostre àmbit, l’Alcora, deuen haver-hi infinitat de recursos que es poden valoritzar, entre tots deuen de aportar les idees que tinguem, jo ja fa anys que en crida l’atenció la deixadesa que hi ha a l’horta, en un temps una important font de riquesa al poble, és clar que tant con hui està estructurat la forma de rec és impossible recuperar-la, (molt poca gent pot estar disponible el dia i en l’hora que ens toca la tanda), més si l’aigua es canalitzara entubà, tal com es fa la del pou de la «Esperanza», l’horta es convertiria en un recurs aprofitable tant per a explotacions professionals com per a xicotetes hortes, que proporcionarien una ajuda a l’economia familiar, un mig per ompli el temps lliure que proporcionaran les reduïdes jornades laborals i un escape ocupacional per al temps en què les persones estiguen aturades.

Caldrà canviar moltes coses en l’horta, passant per accessos i tal vegada una parcel·lació més adequada, i tampoc estaria de més plantejar-se si les zones classificades com urbanitzables són necessaris per a un futur desenvolupament sostenible de la població, molta faena, però tot és començar.

L’Alcora, 20 de juny 2020