miércoles, 14 de noviembre de 2018

Recreació Medieval

Catorze de novembre 2018

Hui se han encontrat uns restes de un infant a les obres de remodelació de la Plaça de Espanya, no son els primers que s’encontren, fa uns dies en trobaren uns corresponents a un adult, sols eren les extremitats inferiors. Con aquests escrits no pretenen cap mena de rigor històric vaig a fantasiejar sobre una possible explicació del fet.

Estén en el any 1354, la vila ha completat el seu tancament amb una muralla de morter i cudols amb algun tram de obra de carreus. El recinte tancat inclou un triangle format pel carrer Major, passeig de ronda damunt del roca segat de la horteta de baix, el Pla de la Església, el carrer dels Moros i la Plaça del Patí de Armes junt a la torre Vigia del vèrtex nord-oest. Esta tancant per quatre portes, una en la part sur on acaba el Passeig de Ronda, altra uns cinquanta metres mes la nord que dona estrada al Pla de la Església, altra en la plaça del Patí de Armes junt a la torre Vigia i l’altra en el vèrtex nord-est format pel carres Major i el Passeig de Ronda.

La església es troba entre el carrer del Mig i un altre carrer sense nom que la separa del edifici del Ajuntament encara en obres.

A extramurs de part nord-est, es troba un xicotet assentament en tron a una vella sinagoga del temps  dels musulmans, ha on viu la comunitat jueva.

Els musulmans viuen confiscats al carrer del Moros, el qual te portes tan a la plaça de Patí de Armes con al carrer de Joana i al Pla de la Església, quant les autoritats cristianes veuen algun moviment estrany, noten als moros amb molta melangia del seu poder passat, o per sí ( per això son els amos), sobre tot per les nits, tanquen les portes del carrer i deixen als musulmans tancats.

Con és de costum els enterraments del cristians es fan en la Església o en el pla del voltant, tant els musulmans con els jueus son enterrat al seus propis cementeris a extramurs, el musulmà es troba al costat del vall de la part nord de la muralla, prop de la porta de la Torre i el jueu al costat de la séquia del horta, prop el seu assentament.

El venti-i-u de juny de aquest any de 1354, va ser enterrada Aida de huit anys junt a son pare Ali de venti-nou, va ser una gran desgracia. Les portes del carrer dels Moros ens taquen al les set de la vesprada, però, els dies eren tan llarg i quedava tanta llum, que Aida es va despistà jugant al carrer major i no va poder entrar. La ronda cristiana té ordres de que si encontra algun musulmà fora del seu carrer quant estan tancades les portes, el detingué i en cas de resistir-se o fugir, que no dubte en disparar-los amb les sagetes. Els menors detenguts son separats dels seus pares i enviat a qualsevol joc con a serfs.

Quant Ali es va adonar de que havien tancat les portes i Aida no havia entrat, malgrat tots el consells rebuts per els seus aplegats, no heu va dubtar un moment, va saltar la porta i sigil·losament va creuar la plaça del Patí de Armes i va entrar al carrer Major sense ser vist pels vigilants de la torre, allí tan sols uns passos mes abaix estava jugant Aida amb un grup de xiquets cristians, quant va vore a son pare la xiqueta es va apropar a ell i de la mateixa manera que ell havia anat, tornaren cab la porta del carrer dels Moros. Quant es trobaven a la mitat de la plaça, mes per costum que per malicia els xiquets començaren a cridar ‘al moro, al moro’ , el que va posar en alerta als guardians de la Torre, els quals van donar el crit de ‘atura-vos, atura-vas’, mes estaven tan prop de la porta que Ali no a fer cas, aquest van disparar les sagetes i malauradament van alcançar als dos ferin-los de mort.

El fet va causar un gran revolt en el poble la comunitat musulmana va estar al fil de la revolta. Tan va ser la commoció, que fin les autoritats cristianes van demanar disculpes al imam.

Posats ha somia perquè no pugues se així. Total sols es una Recreació Històrica.





miércoles, 19 de septiembre de 2018

La desamortització dels cens del clegat secular a l'Alcora 1856



       La Desamortització Espanyola,i va ser un procés amb el que el estat espanyol es va alienar els bens que es consideraven en mans mortes, a fi de subhastar-los i posar-los al abast de tothom. Malgrat que els bens podien procedir de varies institucions, a la fi foren els bens de la església i les demes institucions lligades a ella, els que majoritàriament entraren en el procés, junt en menor mesura als del comú i propis dels poblesii. La raó principal va ser el alleugerar el deute del estat, que després de les guerres junt a França de finals de XVII i primers del XIX, la del francés en 1808 i mes avant les carlines, deixaren la hisenda publica mes aixuta que una moixama, malgrat la justificació era que els bens estaven improductius i vinculats per el que, havia que posar-los al mercat, per que els nous propietaris els posassen en producció, enriquint al conjunt de la nació?

miércoles, 12 de septiembre de 2018

História de los Regadíos en l'Alcora 4/1


La obra de revestimiento del canal principal y del resto de la red de acequias de la huerta, así como la construcción del pantano, marcan la actividad del Sindicato de Riegos en los años posteriores a la Guerra Civil.

lunes, 10 de septiembre de 2018

História de los Regadíos en l'Alcora 4

Mi trabajo sobre los regadíos de l'Alcora, se completa en el capitulo cuatro, publicado en mi blog temático "História del regadío en 'Alcora" al que se puede acceder en el siguiente enlace:
http://sanchograngel.blogspot.com/

sábado, 8 de septiembre de 2018

História de los Regadíos en l'Alcora 3


El día 19 de Marzo de 1,907 se reunió en el salón del Patronato1, previa convocatoria la Comunidad de Regantes de la Huerta Mayor de la Villa de l’Alcora. Se leyó por el presidente accidental de la misma la R.O. de 7 de Febrero de 1907 por el que se aprueban la Ordenanzas de la Comunidad, por aclamación es nombrado presidente D. Wenceslao Balaguer y Queral2 Cura Párroco de esta. Eligiendo a los síndicos que formaría el primer Sindicato.

martes, 4 de septiembre de 2018

Historia de los Regadíos en l’Alcora 2.



De la edad Moderna hasta la constitución de la Comunidad de Regantes de la Huerta Mayor (05-02-1907.)

A principio de la edad Moderna (finales del siglo XV) la población de l’Alcora incluido Costur tenia alrededor de unos 1.000 habitantes, la seguridad del regadío debió de aumentar considerablemente con la construcción del pantano a finales del siglo XVI,  con lo que, unido a la capacidad de las infraestructuras de regadío heredadas de los árabes, cubrirían holgadamente  los niveles requeridos para la subsistencia de la población.

lunes, 3 de septiembre de 2018

Historia de los Regadíos en l’Alcora. 1







De los orígenes hasta la edad Moderna.


El agua ha sido desde siempre un elemento fundamental en la vida de las poblaciones mediterráneas, su escasez, la irregularidad de las lluvias, junto a una tierra veraz y un clima propicio para cultivar una gran variedad de vegetales ha hecho que los pueblos que han habitado estas tierras hayan agudizado su ingenio para aprovechar al máximo el tan escaso recurso.

miércoles, 11 de abril de 2018

Reseña en la Gaceta de Madrid sobre la acción de Alcora de 14-06-1874

En mi escrito sobre la III Guerra Carlista, hice referencia a la llamada acción de Alcora, de 14 de Junio de 1874. En una búsqueda en la Gaceta de Madrid, he encontrado en el numero de 17 de Junio de 1784 (tres días después del suceso) una amplia reseña. De la extensión y minuciosidad de la misma podemos deducir la importancia de la acción en el desarrollo  de la guerra. Para mas detalles consultar el escrito citado.

viernes, 30 de marzo de 2018

Records de Setmana Santa.

Records d'una Setmana Santa i Pasqua als finals del anys de cinquanta del segle passat a l’Alcora.


Diumenge de Rams.



La benedicció de Rams es feia en la plaça l’església, es portaven palmes verdes i llorer. De olivera mot poqueta, n'estava de moda. Les palmes blanques tan sol les portaven els membre del ajuntament, sent l'admiració de tots els xiquets que mai les havien vist. La proceso es feia per la volta de la vila. Carrer Venerable, Plaça de la Sang, carrer Teixidors, Caldo, Agua, Plaça la Sang, carrer Major, placeta del Pati, carrer dels Moros i plaça de l'Església.

miércoles, 30 de agosto de 2017

Contribución Industrial en l’Alcora, 1903

El tipo de comercio e industria de un pueblo en una época dada, son un reflejo de sus demandas y producciones y por ende de su vida cotidiana. Estos eran los comercios en l’Alcora según una relación de los contribuyente por Contribución Industrial en 1903.