Quan anàvem a conrear la finca de les Foies, a migdia, només seure baix la garrofera del cantell, el vèiem vindre a dinar i fer la xarrada amb nosaltres, era un home major, més aviat diria que vell, m’agradava escoltar-ho. Com tots els vells la seua conversa tractava d’un temps passat, quan era jove, i de les penalitats que va haver-hi de passar i dels èxits aconseguits, La nostra finca afrontava amb la d’ell per la part d’avall de la clotada. A mi sempre em va cridar l’atenció, l’estima que se li notava per la seua finca. Un dia, no recorde quina conversa portàvem, que li va donar peu a contar-nos la història de la finca, va començar dient:
