La desamortització dels cens del clegat secular a l'Alcora 1856

       

miércoles, 19 de septiembre de 2018
La desamortització dels censos del clergat secular a l'Alcora 1856

La Desamortització Espanyola va ser un procés amb el qual l'estat espanyol es va alienar els béns que es consideraven en mans mortes, a fi de subhastar-los i posar-los a l'abast de tothom. Malgrat que els béns podien procedir de diverses institucions, a la fi foren els béns de l'església i les altres institucions lligades a ella, els que majoritàriament entraren en el procés, junt en menor mesura als del comú i propis dels pobles. La raó principal va ser el fet d'alleugerar el deute de l'estat, que després de les guerres junt amb França de finals de XVII i primers del XIX, la del francés en 1808 i més avant les carlines, deixaren la hisenda publica més eixuta que una moixama, malgrat que la justificació era que els béns estaven improductius i vinculats pel que, havia que posar-los al mercat, perquè els nous propietaris els posaren en producció, enriquint al conjunt de la nació?


Sense entrar en detalls sobre l'efectivitat i les conseqüències del procés (cosa que excedeix tant a finalitat d'aquest treball com a capacitat de l'autor), aquests no va ser un fet puntual naixent d'una llei o decret únic, que arramblara amb tot d'una sola vegada, la seua cronologia s'estén de 1798 fins a 1924, la primera desamortització fou la que va decretar Carles IV sent cap de govern Godoy, a aquesta seguiren durant la guerra la de Josep I, les Corts de Cadis també van tocar el tema així com els governs del bienni liberal. El 19 de febrer de 1836 es promulga la que va ser la més afamada, la de Mendizabal. El procés impulsat pels liberals no va ser lineal, ja que als avenços molt dràstics, quan governaven aquests se seguien reculades que tractaven de revertir-lo en quant governaven en moderat (conservadors).

Sen primer ministre Pascual Madoz en 1855 es promulga una llei que a part de desamortitzar béns materials pel sistema d'apropiació per l'estat i posterior subhasta, incloïa la desamortització dels censos dels quals era beneficiari el clergat secular, després d'aquesta ja tan sols dues lleis tracten la qüestió una de 1875, en el que en estat capitalitza els béns alienats des de 1855 en deute públic consolidat al 3%, a favor de l'Església i la de 1924 que tanca el procés.

La desamortització de censos no és tan coneguda con la que es refereix a béns materials, mes el seu abast va ser més general que aquesta. De fet pocs van ser els pobles, per menut que foren on no existiren béns amb rendes a favor del clero parroquial.

La desamortització es va fer amb unes condicions molt favorables per als censataris, que podien redimir el cens capitalitzat al 10 o al 8 per cent (segons l'import del mateix) i un temps de pago de nou anys amb una capitalització al 5 per cent, si l'import del rèdit era superior a 60 reials.

En l’Alcora es tenen referència de la desamortització del Convent de Sant Francés. En el referent a la desamortització de cens es publicaren en el «Boletin de la Provincia» amb data 7-4,18-4, 2-7 i 4-7 de 1856, la remissió de 45 censos per 41 censataris diferents (el que nos mostre els repartits que estaven), l'import dels redits ascendia a 1681,31 reials, i la capitalització a 18.289.

És cert que els censos podien procedir tant de la tinença de parcel·les de terra per part dels censataris, com d'edificis de serveis o vivendes, però majoritàriament es corresponien a terra, també és de suposar que el valor de remissió estaria molt pel de baix del seu valor venal, però per a fer-se idea del que podien suposar aquestes quantitats, podem considerar, que amb l'import de la capitalització s'hagueren pogut comprar uns cinquanta jornals de terra de secà o unes 15 barcelles d'horta, i per l'import dels redits, compar 1500 quilos de pa o pagar el sou de l'intendent de la «Real Fàbrica» durant un any.

Relació de censos redimits a l’Alcora

	Redit		Capitalitzación
Nombre Redimente	Reials	Fracció	Reials	Fracció
Francisco Nebot	4	5	45
Pascual Nacher Chabrera	13	59	135	59
Vicente Nebot Vilar	45	18	451	77
Ramón Gil Ibañez	15		150
Antonio Prats	19	71	197	6
Bautista Gimeno	45	18	451	77
José Gimeno de Miguel	54		540
Francisco Granell Arnau	20		200
Luis Serra Gimeno	36	36	363	53
José Villalonga Arquer	48		480
José Villalonga	17	77	177	65
José Garcia	19	74	197	36
Vicente Ginemo y otro	33		330
Pascual Villagrasa Palanques	20	12	201	18
Joaquin Herrero	33	42	334	12
Gaspar Soriano y otro	55	59	555	89
Vicente Ferrer Vilar	45	18	451	77
Pedro Batalla y otro	9	77	97	65
Vicente Nomdedeu Lenesma	27	12	277	18
José Gomis Nebot	60		600
Juan Sancho Badenes	9	30	90	30
Miguel Vilar Pastor	11	30	112	95
José Masó Sanz	22	50	225
José Mascarós Arzo	45	18	451	77
Agustin Catalan	9		90
Ramón Gomis Nebot	6		60
D.Francisco Blasco	54	18	541	77
Agustin Catalan	40		400
Vicente Velez Blasco	19	77	197	75
Francisco Pastor	5	65	56	47
José Villalonga Arquer	29	36	293	53
José Vilar Pardo	15	6	150	59
Matias Girona	6	30	62	95
Salvador Meneu Centelles	21	6	210	59
Carmen Pastor Carnicer	98	45	1230	50
D.Antonio Salvia	90		1055
Juan Chiva	75		937	50
Vicente Cervera	60	21	768	21
Dª Vicenta Mezquita	210	83	2635	30
Juan Chiva	87		1087	50
Manuel Morte Gallen	39	15	391	50
Manuel Ten Salvador	11	28	112	80
Pascual Nacher Chabrera	6	27	62	70
Pascual Badenes Mezquita	37	50	375
Cristóval Saborit Terol	48	18	451	80
Totales	1669	1231	18271	1800

iMalgrat els estudi sobre la Desamortització son mol abundants i complets, i suposo que molt coneguts, me he premes fer aquesta xicoteta i superficial ressenya a fi de contextualitzar el tema.

iiDe ai que en mols termes existeix el topo-min «Bovalar» per anomenar alguna partida, i que les finques en que esta parcel·lat se anomenen «sorts»

iiiLa formula de calcul de la cantitat a pagar fou la següent (redit anual /10%), per a un redit de 60 reials es corresponia un import de 600 reials pera redimir-lo.