viernes, 10 de octubre de 2014

Campionat de penyes de futbol l'Alcora 1935

El ambient estava per aquell temps molt enrarir en el poble,  era  finals de Setembre, i el estiu havia segut molt conflictiu, tot pareixia augurar un temps ple de dificultats i enfrontaments , així i tot a mitat del estiu, el dia dinou de Juliol se havia confirmat una vella aspiració del poble, per fi se anaven a construí les desitjades escoles laiques, que al menys igualarien al alums dels “mestres” als de les dues escoles religioses que en uns mols bons edificis ja estaven instal·lades, mes aquest fet va ser con una xicoteta gota de rosada en mig de un desert dessolat.
Vista del pont de la Font Nova i el poble en temps de la República
A finals de Agost, la falta de eixida de la producció taulellera, va portar una baixa demanda de llenya de malea, deixam sense faena a un bon grapat de bracers, a part de portar el preu a uns nivells que sols garantia un sou de fam, les fabriques estaven casi parades i la agricultura patia un greu problema al no poder vendre la producció de garrofes a resultes de la situació general de la nació. En Gener degut a uns dies de fred se havia suspès la exportació de taronges. Els furts en el camp eren habituals lo que m'ermava els escassos guany dels menuts camperols que no tenien mitjos pera vigilar les seves xicotetes explotacions.
Vista del poble i horta en temps de la República.
Els bracers de la malea, se havien declarat en vaga a primers de Setembre, la vaga va ser declarada il·legal per el Governador de la provincià, lo que va portar la situació a un enfrenament que va finalitzar el dia set de setembre en el incendi provocat als llenyes de les fabriques de Diago i Nomdedeu a la part alta del poble.
Pera presidir la processo del Crist els grups mes afins
a la Església, havien invitat al diputat per Tarragona, Joaquim Bau membre del partit Tradicionalista, un dels personatges amb un discurs mes extremat en contra de la Republica, lo que a molta gent que no estaven de acord en les postures que la extrema dreta estaven adoptant en front a la República, i que mantenien les costums del seus avantpassat respecte al Crist, es sentiren exclosos per part del clero. Totes estes cus-tions anaven engrandim la bretxa existent entre la gent que disposava de un bon passar i els que poc a poc se anaven quedant sense res, i creant  el cald de cultiu dels conflictes posteriors.
Plaça Loreto en temps de la República en el balcó
del bar que hem conegut con a Riscla que
era propietat de D. Agustí Nomdedeu  es lleigs el
ro-tul " Centro Radical"
La situació a nivell de estat no era gaire millor que la particular del poble, mes intentar resumir-la nos portaria a fer un escrit que se eixiria de la pretensió de aquest relat. No era millor la situació internacional,  on les tensions que durien a la Segona Guerra Mundial, ja estaven fent-se present en les actuacions de les potencies. La guerra Italiota-Abissínia estava en el moment mes àlgid i les referències a ella en els periòdics eren casi diàries.
Asseguts a la barana del carrer Dolors mirant con en el carrer dit del Palillo se estava jugant una partida a llargues, dos amics aliens a tota la problemàtica exposada, parlaven de la situació del futbol en la població, lament-anse de lo que havia passat en la inauguració del camp del “Norte” a festes, quant el Ribesalbes mos havia guanyat amb un resultat de 2 a 3 gols. Acabada la partida els quatre jugador se acostaren als asseguts a la baraneta i seguiren comentam lo del futbol, suggerint la possibilitat de realitzar un campionat de penyes entre els jovents aficionat pera millorar la qualitat dels jugadors aficionat locals. Va caure be la proposta entre la joventut del poble, i en cosa de dos setmanes ja sem havien format quatre penyes. La societat U.D. Alcora va patrocina el campionat premiant al guanyador amb un corder i un trofeu. 
Els membres que formaren cada penya així com en nom de elles, van ser un reflex dels grups cada vegada mes enfrontats que se estaven configurant al poble.
Estava la penya “Alcalatén “ que agrupava als jovents mes conservadora. Altres, tal vegada fascinats per les noticies manipulades, que els periòdics publicaven, sobre la guerra Italo-Abissinia, adoptaren el nom de “Penya Negus”, idealitzant la figura del Emperador de Etiòpia en front de la “bestia negra” que representava Mussolini, desconeixen que tan dèspota era un con el altre, no obstant pera ells representava la lluita de uns descamisats defenen les seves terres, enfront a un exèrcit organitzat pertanyent a una potencia totalitària, aquests eren els mes progressistes. Entre aquest extrems se formaren dues penyes mes, una va adoptar en nom de “Penya Montañes”, no esta molt clar el motiu que tingueren pera escollir aquest nom, tal vegada la vista del paisatge brau i abrupte que envolt el poble, els es va inspirar, con una ventada de aire net dins de tanta boira i foscor com portaven els temps. El nom del altra penya ho explica tot sobre els seus components, es digué “Penya Butifarra” es formà en la taverna del trinquet endavant de uns gots de vi i un grapat de cacaus, valents eren con els que mes, i ho demostraren la llarg del campionat.
Ja concretades les penyes participants el diumenge vint-i-set se va jugar el primer partit entre la penya Negus i la Montañez, amb un resultat favorable als de la Negus de 3 a 0 gols.
Con el relat dels resultats no aporta res al escrit he confeccionat un quadre en el que se detallen els resultats i la classificació del campionat que va forçar a tindre que jugar un partit de desempat el dia trenta de Novembre, amb la  condició de final, la jugaren la Negus i la Montañez, amb un resultat 1 a 2 a favor del Montañez. Vicente Portolés que va escriure la crònica de casi tots el partits pera el periòdic “Diario de Castellón”, la acaba amb el siguem premonitori paràgraf “La Peña Montañez lucirá el titulo de campeón por muchos años”.

Que bo hagués segut que tots el conflictes latents en aquell tems se hagueren resolt amb un campionat de futbol por penyes.

Vicente Portolés, va escriure unes cròniques mol interessants sobre els partits jugats.

Cròniques de Vicente Portolés en "Diario de Castellon·



Resum dels resultats i classificació

Campeonato de peñas en l'Alcora 1.935
Peñas Participantes
Negus
Alcalaten
Montañez
Botifarra
Resultados
20/10/1935
Botifarra
1
Alcalten
1
27/10/1935
Negus
3
Montañez
0
03/11/1935
Negus
9
Alcalten
2
08/11/1935
Montañez
2
Botifarra
0
10/11/1935
Montañes
3
Alcalten
2
24/11/1935
Negus
1
Botifarra
2
Clasificación
Negus
4
Puntos
Montañes
4
Puntos
Botifarra
3
Puntos
Alcalten
1
Puntos
Final
30/11/1935
Negus
1
Montañez
2
Campeón Peña Montañez


No hay comentarios:

Publicar un comentario