Sobre la actualidad II

Últimament, i sense dubte con a conseqüència de la situació social i política que estem patint, circulen per la xarxa tot tipus de textos, que fan apologia de les mes disparades formes de organització política, aixi ens podem encontrar textos amb un marcat ideari anarquista, comunista, fascista i fins tot inclús nazi, molts de ells estan sent fets circular per persones de bona fe, que davant del trist espectacle que esta donant la que hem vingut anomenar “classe política”, pensen que es necessari un canvi.

No fa molts dies vaig rebre un e-mail de una persona a la que tinc una alta consideració, amb un escrit de José Antonio Primo Rivera, en el que es deia que tant els val un govern de dretes con de esquerres als treballadors doncs tant amb uns com amb els altres no havien millorat gaire i feia una forta critica a la democràcia lliberal fem-la responsable de la situació que ens patia el Espanya en la tardor de 1935.

La impressió de preocupació i tristor, que en produeixen estos fets es molta, em costa creure que persones ja majors que han vist com han anat creixent les possibilitats de gaudir de una vida mes digna fins que els espanyol ens vam donar un regim democràtic, creguen que una eixida cap a un totalitarisme puga arribar a ser mes justa que la actual, per al conjunt de la societat, puc comprendre als joves que davant la manca de expectatives qualsevol canvi els puga sembla millor.

Les persones que tenim inquietuds amb el coneixements de la Història, no ens podem quedar callats i menys encara fer cos amb aquests fets, és el nostre deure fer veure que aquestes ideologies sols van crear patiments i desolació, i tindre present que va existir un arxipèlag Gulag i un Auschwitz, sense fer menció a situacions mes properes a nosaltres, per vergonya de la humanitat en el segle XX.

Jo pense que la dignitat es el principal atribut de la persona, i que esta no es pot donar sense llibertat, que la llibertat sols es possible en una societat que la garanteix, i que sols es pot garantir si es promou una igualtat de oportunitats, i un ideal de solidaritat, tot dins un marc legal. Tot aixo sols es possible en una democràcia lliberal.

Es clar que estem passant una forta crisis tan a nivell econòmic con institucional, molts del paradigmes que han conformat la societat actual estan canviant. Estem assistint a la fi de una època de permissibilitat en que la manca de principis ètics en una bona part dels membres de la societat, junt a la creença de que els recursos econòmic eren infinits va propicia la proliferació de tot tipus de corrupció en tot els llocs, sobre tot en les administracions publiques. No hi ha que permetre les corrupteles no ha de existí cap mena de tolerància amb els corruptes.

Tenim que ser critic, jo estic segur que en aquesta democràcia imperfecta que tenim té els mecanismes per evolucionar i adaptar-se als requeriments de la societat. No podem queixar-nos si no participem al nivell de les nostres possibilitats en la regeneració de la vida política i de la societat, però també tenim que estar atents als pescadors en aigües tèrboles que si els deixem no tindran cap mena d'escrúpol en “salvar-nos” amb algun experiment basat en alguna democràcia amb cognom , bé orgànica, socialista, popular etc. 

Alcora. 22 de febrero 2013