En
la entrada en Wikipedia sobre l'Alcora, es fa menció a la suposada
perduda de la capitalitat del Partit Judicial en 1876 com a
represalia per el suport del poble durant la III Guerra Carlina al
bàndol carlí, açó segons els meus coneixements sobre el assumpte no va ser aixi,
per lo que me he permès el escriure aquest article.
L'
Alcora des de l'atorgament del Senyoriu de l'Alcalatén per Jaume I
a Ximen d'Urrea, havia exercit la funció de cap del senyoriu,
l'Alcalde Major residia a l'Alcora i exercia la jurisdicció en tot
el territori de la tinença.
Segons
José M. Puchol en 1.822 ja hi ha constància en la Diputació
Provincial, de que el Jutjat de Primera Instància s'havia
d'instal·lar a Llucena. No obstant això Madoz ressenya que
l'Alcora va ser cap de partit judicial en 1.822. En el decret de 24
d'Abril de 1.834 pel qual es creguen els partits judicials, és
Llucena la designada. Fins a 1.840 la primera guerra Carlina, amb
una forta incidència tant a l'Alcora com a Llucena, no va permetre
el funcionament del mateix, acabada la mateixa el Jutjat
s'instal·le a Llucena, l'Alcora va apel·lar al seu dret històric
com a cap de l'antic senyoriu, va reclamar i va aconseguir que
l'Audiència de València traslladarà el Jutjat.
El
5 de maig de 1.853, és traslladat el Jutjat de Primera Instància
des de Llucena a l'Alcora, este trasllat segons consta en la Reial
Orde, és degut al fet que la 'Audiència de València i la
majoria dels pobles que componen el partit judicial opinen per que
ella es verifique atenent als avantatges que reportarà als
interessats' este fet va repercutir en un avivament de les
activitats econòmiques en el poble, que es reflectix en les
escriptures de poders, consolidacions, etc, que es van realitzar
durant el període que va romandre el Jutjat a l'Alcora. Consten en
els protocols notarials la constitució de quatre fiances a favor
de l'Audiència Territorial de València, per a exercir de
procuradors, per un import de 15.000 reals cada una.
A
finals de 1.854 el jutjat va ser traslladat novament a Llucena, per
la petició de set ajuntaments dels vint-i-sis que formaven el
partit judicial 'i en consideració als assenyalats
servicis prestats pel 1r dels dits pobles (Llucena) al tron de S.M.
durant l'última guerra civil', cal tindre en compte que D.
Leopoldo O'Donell i Joris, ministre de la guerra des de juliol de
1.854, ostentava el titule de Comte de Llucena, dita titule se li
va concedir per les accions de guerra hagudes en eixa localitat, i
tènia una gran amistat amb Victorino Fabra Gil, 'el abuelo
Pantorrilles' que era natural de Llucena, la família Fabra
començava tindre una gran influència nivell provincial.
L'Alcora
per la seua situació i entitat haguera pogut ser un partit
judicial important en el centre de la província, la qual cosa
hauria propiciat l'existència d'una burgesia professional i
comercial que hauria dinamitzat l'economia del poble."
Según tengo entendido, Lucena recuperó la cabeza del partido judicial al defender que todos los pueblos del partido estaban como mucho a un día de camino; mientras que en el caso de Alcora, algunos pueblos estaban obligados a pernoctar.
ResponderEliminarEl argumen en sembla feble, jo soc de la opinió que va ser tot per interessos polítics, en de tindre en conte la gran influencia que tenien O'Donell i V.Fabra per aquell temps. Despres de la Restauració amb el Cossi. no espot descartar que els censos de 1877 i 1887 estigueren manipulats a la baixa en l'Alcora, pera no mostra la major entitat con a poble de esta. A part sol set pobles recolsaven a Llucena en el cambi.
ResponderEliminar