sábado, 17 de noviembre de 2012

Carrer de Teixidors

Carrer de Teixidors desde la Plaza de la Sang
Vista del Passeig de Baix la Vila.
El carrer Teixidors de l'Alcora, sempre ha tingut per amí un cert encant, tal vegada per el seu mon, que fa referencia a un ofici aliè als habituals en aquest poble. Ix de la plaça la Sang enfilant en direcció nord-est amb una xicoteta pendent buscant la sequia major, aleshores soterrada, aixi nos porte al començament del passeig de Baix la Vila, es un carrer ample comparat en els del seu entorn, les cases de la dreta construïdes en damunt de les roques amb una gran alçada sobre el passeig, son junt a les de la plaça la Sang i carrer de la Sala (hui Venerable Cura Beltran), un dels icones que més identifiquen a l'Alcora. A l'esquerra en una magnifica casa construïda pels “senyorets de Brígida” al principi del segle XX, reformada en els anys vint per En Agustí Nomdedeu, des l'any1.994 se allotja el Museu de Ceràmica de L'Alcora, que ha segut ampliat en la construcció de un magnific edifici inaugurat en el any 2,011.
Segons referències recollides per tradició oral en aquest carrer se trobava el barri jueu en l'edat mitjana. Lo que pareix evident si temin en comte el mon, es que en algun temps deuria de haver ser a on vivien les persones del gremi dels teixidors.
Museu de Ceràmica de l'Alcora
El carrer degué de anomenar-se Teixidor per lo comentat en al paràgraf anterior, i aixi deguera ser fins al principi del segle XVIII, quant imposat per el “Decreto de Nueva Planta” dictat per Felip Veq se deguera de castellanitzar passant a nomenar “Tejedores”.
Tot que la gent del poble sempre el nomenaren carrer Teixidors, sense tindre en conte la seua castellanització, el non oficial va tindre varies modificacions.
En el any 1,934 per motiu de haver segut nomenat ministre de Justícia el diputat al Congres pel districte de Llucena D. Vicente Cantos Figuerola 1, l'Ajuntament va posar el seu mon al carrer Teixidors.
Per supòsit tan pron-te les forces “Nacional” entraren el a població en 1,938, el non del carrer va ser canviat, en secció plenària del Ajuntament de 26-07-1,938, quaranta-quatre dies després de la entrada de les tropes “Nacional” es trona el carrer al nom de “Tejedores”. En la mateixa secció se va acordar caviar un tram de    l 'antiga Costera del Forn Nou, que havia segut nomenada duran la República con a carrer Fermin Galan2 en “Calle Generalisimo” (actual carrer de la Constitució), nomenar la plaça del Convent con a “José Antonio Primo de Rivera” la plaça de la Sang que havia segut canviada a “Plaça de la República” tornava a ser “Plaza de la Sangre”, i el carrer Cavallers es canviava a “Calle de los Mártires”.
Es podria pensar que amb aquest canvi es donara fi a la història dels noms del carrer Teixidors, doms no, encara ens queda una parella de peripècies amb el nom del dit carrer, transcorria el any 1,950 i era alcalde D. Federico Michavila Paús, l'Ajuntament estava pensant en fer un gran homenatge a tots el personatges que nos havien portat els grans avantatges que suposava el “Nuevo Régimen” aixi es, que es acorde dedicar-les un carrer, con els personatges eren mols i de carres nous en havien pocs, se recorri a la vella practica de canviar els noms a carres que tenien una arrel popular però no ajudaven a elevar el “Espíritu Nacional” de la gent del poble.
Rètol del Carrer de Teixidor
Aixi sols per a fer-nos una idea entre altres, al carrer Molines la anomenaren José Bruguera, Cuesta Plaza Nueva a Cuesta Ingeniero Azcuiti, la Plaza la Sangre passe a Plaza General Abriat, el carrer Teixidor no podia ser menys i li assignaren el mon de “Ingeniero D. Vicente Ramón3” mai el varen retolar i per tan ningú es vare enterrar que es deia aixi.
En el any 1,983 en el primer consistori governat pel Partit Socialista en data 4 de Octubre se acorde per l'Ajuntament el canvi de tots el mons de carrer que portaven el nom de algú personatge relacionat en el Regint anterior, i torna mols de ells al noms populars anomenant la major part de ells en valencià , con la cosa corria presa no es va tenir tems pera comprovar quin era el mon oficial dels carres, aixi el carrer Teixidors recupera el nom per el que sempre se l'havia conegut, però en l' Acta se diu que “la Calle Tejedores pasará a llamarse “Carrer Teixidors” sense tindre en conte que que el seu nom oficial era “Ingeniero D. Vicente Ramón. “ jo en pregunte si el carrer dit Tejedores no existia des-de el 7-11-1950 ¿Quin es el carrer Teixidors hui?.
Museu de Cerámica de l'Alcora (ampliació)
Be deixam apart tot aquest embolic dels mons del carrer, os he de dir que el carrer Teixidor seguis tenint per ami en especial encant, augmentat últimament per estar localitzat en ell eixe esplèndid joier que es el Museu de Ceràmica. Tal vegada els tems li reserven un altre canvi de nom, no es descabdellat que a algun regidor o alcalde un bon matí se nos al-se inspirat i li canvie de nou el mon,es podria dir “Carrer del Museu”, no estaria mal, però a mi no en pareixeria gaire be, sobre tot el perdé la referència de que en aquest poble en un temps passat apart de llauradors, terrisser, rajolers, ceramistes, canteres també en havien teixidors.
L'Alcora, 17 de Novembre de 2012



1D. Vicente Cantos Figuerola (Borriana 10-12-1868-Madrid 26-12-1943) advocat i polític, adscrit al Partit Liberal Demòcrata, en las eleccions de 1.905 de la ma de D. Cristóbal Aicart Moya, va ser elegit diputat per districte de Llucena, escó que continuarà guanyant en successives eleccions fins a la de 1923. (Ultima abans de la dictadura de Primo de Ribera). Després de la proclamació de la II República, va tornar a ser elegit en 1.931, present anse com radical independent, passant després al Partit Republicà Radical, va ser ministre de Justícia entre el 28 d'Abril i el 4 d'octubre de 1,934 en el govern presidit per Ricardo Samper, i entre el 3 d'abril i el 6 de maig de 1,935 en el govern presidit per Alejandro Lerroux.
2Fermin Galan (Cadis 4 d'octubre de 1899-Osca 14 de desembre 1930) va ser un dels oficial que protagonitzaren la sublevació al crit de “Viva l República” de Jaca el 12 de desembre de 1.930.
3D. Vicente Ramón Yebra. Lo que he pogut recollir de aquest personatge, es que es tractava de un enginyer adscrit al Ministeri de Obres Publiques, a on exercia un carrer de importància relacionat en les obre hidràuliques, estiuejava en Benicasim, apart tenia una bona amistat en varies persones del poble, sobre tot relacionades en el Sindicat de Regs, sobre tot amb el president del sindicat pera aquella època D. Vicente Gasch Grangell (el tio Sento Rita), la seua actuació va ser determinant en la tramitació i aprovació de la construcció del Pantà de l'Alcora (tal vegada era el personatge que mes mereixia que se li dedicara un carrer)

1 comentario: