L'escola

Fatxada del convent. La reixa davall del balcó ès la que
donava llum a la clase.

No sè si seria l'any  1952 o 1953, quan vaig començar a anar a l’escola, recorde que per aquells tems l’escola estava ubicada en l'antic convent de sant Francés, allí en una sala a mà esquerra de l'entrada, situada per sota del pis de la plaça, el que feia que la humitat fora part de la paret, amb una finestra amb uns vidres bruts que filtraven una llum trista i escassa, una bona mestra intentava mantindre la pau entre uns trenta o quaranta xiquets i xiquetes de la millor manera que sabia, a part de fer-nos llegir en aquelles cartilles on  les lletres estaven poc més o menys ordenades segons la seua dificultat per pronunciar-les, primer les vocals després la “m” de mare, etc.

Vaig estar en aquella escola un parell d'anys, fins que la van traslladar al nou grup escolar que nomenaren “Francisco Franco” (no podia anomenar-se d'altra manera), l'any 1954.

L' Alcora 1830-1841 (I Guerra Carlista)

En un trabajo que realice en 2.010, sobre la evolución demográfica en l’Alcora en el siglo XIX, pude constatar la profunda crisis, que al menos a nivel demográfico, se padeció entre los años de 1.830 a 1.841, en l’Alcora. Es un hecho que bien merece un estudio a fondo de sus causas, en un intento de conocer unas de las épocas más oscura y triste de nuestra historia.

Posicionamiento del XII Duque de Híjar ante la I Guerra Carista

Dentro del análisis de la  compleja situación que sufrió el pueblo de l’Alcora durante la I Guerra Carlista, no podía faltar una pequeña reseña el posicionamiento  ante la misma, del que había sido su señor jurisdiccional, D. José Rafael Fadrique de Silva Fernández de Híjar, XII Duque de Híjar, el cual seguía siendo propietario de la Real Fábrica de Loza y Porcelana, por entonces principal actividad económica de la villa.