El ambient estava per aquell
temps molt enrarir en el poble, era finals de Setembre, i el estiu
havia segut molt conflictiu, tot pareixia augurar un temps ple de
dificultats i enfrontaments , així i tot a mitat del estiu, el dia
dinou de Juliol se havia confirmat una vella aspiració del poble,
per fi se anaven a construí les desitjades escoles laiques, que al
menys igualarien al alums dels “mestres” als de les dues escoles
religioses que en uns mols bons edificis ja estaven instal·lades, mes aquest fet va ser con una xicoteta gota de rosada en mig de un desert
dessolat.
Vista del pont de la Font Nova i el poble en temps de la República |
Vista del poble i horta en temps de la República. |
Pera presidir la processo del
Crist els grups mes afins
a la Església, havien invitat al diputat
per Tarragona, Joaquim Bau membre del partit Tradicionalista, un dels personatges amb un discurs mes extremat en contra de la Republica, lo que
a molta gent que no estaven de acord en les postures que la extrema
dreta estaven adoptant en front a la República, i que mantenien les
costums del seus avantpassat respecte al Crist, es sentiren exclosos
per part del clero. Totes estes cus-tions anaven engrandim la bretxa
existent entre la gent que disposava de un bon passar i els que poc a
poc se anaven quedant sense res, i creant el cald de cultiu dels conflictes posteriors.
Plaça Loreto en temps de la República en el balcó del bar que hem conegut con a Riscla que era propietat de D. Agustí Nomdedeu es lleigs el ro-tul " Centro Radical" |
Asseguts a la barana del carrer
Dolors mirant con en el carrer dit del Palillo se estava jugant una
partida a llargues, dos amics aliens a tota la problemàtica
exposada, parlaven de la situació del futbol en la població,
lament-anse de lo que havia passat en la inauguració del camp del
“Norte” a festes, quant el Ribesalbes mos havia guanyat amb un
resultat de 2 a 3 gols. Acabada la partida els quatre jugador se
acostaren als asseguts a la baraneta i seguiren comentam lo del
futbol, suggerint la possibilitat de realitzar un campionat de penyes
entre els jovents aficionat pera millorar la qualitat dels jugadors aficionat locals. Va caure be la proposta entre la
joventut del poble, i en cosa de dos setmanes ja sem havien format
quatre penyes. La societat U.D. Alcora va patrocina el campionat premiant al guanyador amb un corder i un trofeu.
Els membres que formaren cada
penya així com en nom de elles, van ser un reflex dels grups cada
vegada mes enfrontats que se estaven configurant al poble.
Estava la penya “Alcalatén “
que agrupava als jovents mes conservadora. Altres, tal vegada
fascinats per les noticies manipulades, que els periòdics
publicaven, sobre la guerra Italo-Abissinia, adoptaren el nom de
“Penya Negus”, idealitzant la figura del Emperador de Etiòpia en
front de la “bestia negra” que representava Mussolini,
desconeixen que tan dèspota era un con el altre, no obstant pera
ells representava la lluita de uns descamisats defenen les seves
terres, enfront a un exèrcit organitzat pertanyent a una potencia
totalitària, aquests eren els mes progressistes. Entre aquest
extrems se formaren dues penyes mes, una va adoptar en nom de “Penya
Montañes”, no esta molt clar el motiu que tingueren pera escollir aquest nom, tal vegada la vista del paisatge brau i abrupte que envolt
el poble, els es va inspirar, con una ventada de aire net
dins de tanta boira i foscor com portaven els temps. El nom del altra
penya ho explica tot sobre els seus components, es digué “Penya
Butifarra” es formà en la taverna del trinquet endavant de uns
gots de vi i un grapat de cacaus, valents eren con els que mes, i ho
demostraren la llarg del campionat.
Ja concretades les penyes
participants el diumenge vint-i-set se va jugar el primer partit
entre la penya Negus i la Montañez, amb un resultat favorable als de
la Negus de 3 a 0 gols.
Con el relat dels resultats no
aporta res al escrit he confeccionat un quadre en el que se detallen
els resultats i la classificació del campionat que va forçar a
tindre que jugar un partit de desempat el dia trenta de Novembre, amb la condició de final, la jugaren la Negus i la Montañez,
amb un resultat 1 a 2 a favor del Montañez. Vicente Portolés que va
escriure la crònica de casi tots el partits pera el periòdic
“Diario de Castellón”, la acaba amb el siguem premonitori paràgraf “La Peña Montañez lucirá el titulo de campeón por
muchos años”.
Que bo hagués segut que tots el conflictes latents en aquell tems se hagueren resolt amb un campionat de futbol por penyes.
Vicente Portolés, va escriure unes cròniques mol interessants sobre els partits jugats.
Cròniques de Vicente Portolés en "Diario de Castellon·Que bo hagués segut que tots el conflictes latents en aquell tems se hagueren resolt amb un campionat de futbol por penyes.
Vicente Portolés, va escriure unes cròniques mol interessants sobre els partits jugats.
Resum dels resultats i classificació
Campeonato de peñas en l'Alcora 1.935 | ||||
Peñas Participantes | ||||
Negus | ||||
Alcalaten | ||||
Montañez | ||||
Botifarra | ||||
Resultados | ||||
20/10/1935
|
Botifarra
|
1
|
Alcalten
|
1
|
27/10/1935
|
Negus
|
3
|
Montañez
|
0
|
03/11/1935
|
Negus
|
9
|
Alcalten
|
2
|
08/11/1935
|
Montañez
|
2
|
Botifarra
|
0
|
10/11/1935
|
Montañes
|
3
|
Alcalten
|
2
|
24/11/1935
|
Negus
|
1
|
Botifarra
|
2
|
Clasificación | ||||
Negus |
4
|
Puntos
|
||
Montañes
|
4
|
Puntos
|
||
Botifarra
|
3
|
Puntos
|
||
Alcalten
|
1
|
Puntos
|
||
Final | ||||
30/11/1935
|
Negus
|
1
|
Montañez
|
2
|
Campeón Peña Montañez |
No hay comentarios:
Publicar un comentario