La garrofera

En una caminada pel terme he passat per una finca abandonada, com estan quasi totes en  l’Alcora, el terreny  està format per una foia amb quatre bancals escalonats al clot, a més d’uns altres de menor extensió als panys  laterals. Res excepcional, al cap i a la fi aquesta forma de finques són bastant habituals en les llomes i clotades què formen les valls interiors de la comarca. Malgrat la poca originalitat del lloc, tan prompte com  el vaig visualitzar, em va portar a recordar com era abans, quant a la meua adolescència vaig trepitjar aquell indret acompanyat del meu pare, que treballava la finca. El record es va fixar de sovint en la garrofera, aquella garrofera al marge de la clotada.

 

El dia de Sant Joan.

Lo dia de Sant Joan

n’s dia de festa grossa

les nines del Pirineu

posam un ram á la porta

./...

(Canigó, Jacint Verdaguer)

Tal vegada, la celebració de l’arribada de l’estiu, amb una festa als voltants del dia en el qual es produeix el solstici a l’hemisferi nord, siga una de les costums més arrelades arreu del món. Així les celebracions van des d’un Festival Indígena del Solstici d’Estiu al Canadà, del Solstici Secret a Islàndia, Nits Blanques a Rússia, Midsommar als Països Escandinaus, Jami a Letònia i moltes més als països nòrdics. Totes aquestes celebracions s’inclouen en una més general anomenada “Sol de Mitjanit”. Inclòs a l’hemisferi sud se celebren en alguns llocs festes del solstici d’estiu, encara que com és evident, allí tenen un sentit diferent, més lligat al triomf de la llum, tant com al nord ho són les celebrades els dies pròxims al vint-i-cinc de desembre.

 

Els cognoms a l'Alcora 1537-1911.

La digitació i posada en Internet dels registres sacramentals de les parròquies de la diòcesi de Segorbe-Castelló a posat l’abast de tothom la possibilitat d’indagar sobre els nostres avantpassats, en aquest escrit tan sols pretenc fer un estudi general sobre la quantitat i freqüència dels cognoms a l’Alcora.

Per a fer aquest estudi m’he ajudat de les dades de l’arxiu digitalitzat de batejos, en el qual figuren 42.336 batejos registrats des de l’any 1537 fins a l’any 1911.

La finca del tio Toni.

Quan anàvem a conrear la finca de les Foies, a migdia, només seure baix la garrofera del cantell, el vèiem vindre a dinar i fer la xarrada amb nosaltres, era un home major, més aviat diria que vell, m’agradava escoltar-ho. Com tots els vells la seua conversa tractava d’un temps passat, quan era jove, i de les penalitats que va haver-hi de passar i dels èxits aconseguits, La nostra finca afrontava amb la d’ell per la part d’avall de la clotada. A mi sempre em va cridar l’atenció, l’estima que se li notava per la seua finca. Un dia, no recorde quina conversa portàvem, que li va donar peu a contar-nos la història de la finca, va començar dient:

 

L’àlbum digital.

Joguet còmic - sentimental
en un acte.

Vicente Sancho Grangel

L’àlbum digital.

El Dr, Santos (un relat entre els records i la fantasia)

El Dr Santos 

De vegades en els meus pensaments ens creue la realitat viscuda amb històries llegides en qualsevol novel·la de la qual aleshores no recorde el títol, la història que relata-re, és una d’aquestes.

UNA PROPOSTA DE FUTUR

Una proposta de futur.

Els primers dies de confinament per la pandèmia de COVI 19, van haver-li algunes iniciatives en les xarxes informàtiques que convidaven a indicar els llibres que cadascun creia que s’adequaven més a la situació, em vaig triar dos que crec què podien aportar alguna cosa positiva, aquest van ser «La pesta» d’Albert Camus i «Lo pequeño es hermoso» de E. F. Schumacher (pose el titul en castellà, desconec si hi ha traducció al valencià), del primer està de sobte fer cap comentari, ja que es molt conegut i res aporte l’objectiu d’aquest escrit.

Recreació Medieval

Catorze de novembre 2018

Hui s'han encontrat uns restes d'un infant a les obres de remodelació de la plaça d'Espanya, no són els primers que s’encontren, fa uns dies en trobaren uns corresponents a un adult, sols eren les extremitats inferiors. Com aquests escrits no pretenen cap mena de rigor històric. Fantasiejaré sobre una possible explicació del fet.

La desamortització dels cens del clegat secular a l'Alcora 1856

       

miércoles, 19 de septiembre de 2018
La desamortització dels censos del clergat secular a l'Alcora 1856

La Desamortització Espanyola va ser un procés amb el qual l'estat espanyol es va alienar els béns que es consideraven en mans mortes, a fi de subhastar-los i posar-los a l'abast de tothom. Malgrat que els béns podien procedir de diverses institucions, a la fi foren els béns de l'església i les altres institucions lligades a ella, els que majoritàriament entraren en el procés, junt en menor mesura als del comú i propis dels pobles. La raó principal va ser el fet d'alleugerar el deute de l'estat, que després de les guerres junt amb França de finals de XVII i primers del XIX, la del francés en 1808 i més avant les carlines, deixaren la hisenda publica més eixuta que una moixama, malgrat que la justificació era que els béns estaven improductius i vinculats pel que, havia que posar-los al mercat, perquè els nous propietaris els posaren en producció, enriquint al conjunt de la nació?

História de los Regadíos en l'Alcora 4/1

La obra de revestimiento del canal principal y del resto de la red de acequias de la huerta, así como la construcción del pantano, marcan la actividad del Sindicato de Riegos en los años posteriores a la Guerra Civil.